L’ Aikido com a eina per millorar les nostres possibilitats en una situació de crisi econòmica

 

Un dels objectius de l’Aikido és el de, a partir d’una anàlisi rigorosa del context en el que ens trobem, analitzar quines debilitats i fortaleses tenim a cada moment i quines oportunitats i amenaces ens ofereix aquest context, de cara a poder reaccionar de la manera més adequada possible.

 

Això és vàlid per a qualsevol tipus de situació, incloent una com l’actual en quant a la dificultat de trobar solucions per a problemes com la falta de treball, ja sigui a nivell individual al haver perdut l’ocupació o preveure aquesta possibilitat, ja sigui a nivell empresarial en quant a la busqueda d’estratègies que permetin la pervivència de l’estructura de l’empresa i del seu fons de comerç. El fet que el mètode d’estudi es focalitzi en tècniques de defensa personal no implica el que les estratègies emprades no puguin ser utilitzades en qualsevol altre cas i, d’altra banda, el realitzar el treball de recerca en situacions en les quals la mateixa idiosincràsia del mètode emprat per a aquest estudi deixa clar quines possibilitats són viables i quines no, permet aprendre una disciplina de treball certament útil en el moment de realitzar diagnòstics el més objectius possibles de cada situació.

 

Les respostes habituals a qualsevol problema del tipus que sigui poden ser tres:

 

a) Solucions “destructives” al problema.

 

b) Solucions basades en la fugida.

 

c) Solucions basades en opcions fonamentades en les nostres fortaleses i possibles oportunitats que anul·lin o minimitzin les nostres debilitats i possibles amenaces convertint-les en fortaleses i possibles oportunitats.

 

L’ aikido se centra en l’estudi de les solucions de l’apartat “c”.

 

Un exemple d’una solució de tipus “destructiva” suposant un dels contextes típics en els que s’estudia l’aikido seria el següent:

 

• Un agressor intenta agredir a un individu. L’individu s’enfronta a l’agressor frontalment, i venç aquell més fort, amb més recursos, més ràpid, etc.

 

Un exemple d’una solució basada en la fugida seria el següent:

 

• Un agressor intenta agredir a un individu. L’individu intenta fugir de l’agressor. Si és més ràpid que l’agressor a l’hora de realitzar les accions necessàries que li permetin aconseguir la distància suficient com per quedar fora de l’abast de la capacitat d’acció de l’agressor haurà aconseguit els seus objectius. En cas contrari, no.

 

I finalment, un exemple d’una solució com les que estudia l’aikido seria la següent:

 

• Un agressor intenta agredir a un individu. L’individu evalua quins punts febles provoca l’actuació de l’agressor sobre la seva capacitat d’actuació i les explota en el seu benefici de cara a aconseguir uns resultats que garanteixin la no consecució dels objectius de l’agressor.

 

En la situació actual podríem dir que l’agent agressor és el context de crisi econòmica global. La recepta “bàsica” utilitzant una solució del tipus “c” seria començar realitzant una anàlisi el més objectiu possible referent a que sabem fer, que ens dona la impressió que demanda el context en el que ens trobem, i en funció d’això intentar una solució o una altra.

 

Per posar un exemple, algú pot quedar-se sense treball i avaluar que està capacitat per gestionar un petit establiment de restauració. D’altra banda, si en aquest cas en concret en l’entorn en el qual es planteja crear aquest establiment hi ha molts altres establiments similars perquè molta altra gent ha optat per la mateixa solució, i els preus estan en caiguda lliure a causa de l’excés d’oferta, probablement sigui convenient buscar una altra solució diferent a aquesta. Si aquesta mateixa persona té coneixements d’alemany, i analitzant el context observa que en aquest moment hi ha demanda de classes d’alemany, probablement sigui més factible dedicar-se a fer classes d’alemany que obrir un restaurant encara que això impliqui un esforç extra (necessitat de publicitar el servei, adaptació d’horaris a les necessitats dels clients potencials, etc.).

 

De la mateixa manera, algú en una situació similar a l’explicada anteriorment de falta de treball, amb encara alguns mesos d’atur i sense cap avantatge que li permeti cap tipus d’espectativa laboral viable, pot decidir passar aquests mesos com si fossin vacances pagades en algun establiment lúdic consumint productes derivats de la fermentació de l’ordi (típic exemple de solució de tipus “b” amb poques possibilitats d’èxit tret que els seus estalvis o les seves prestacions socials li permetin mantenir-se en aquesta situació fins que el context econòmic global canviï), o pot buscar què demanda el context en el que es troba i aprofitar les possibilitats de formació al seu abast per intentar aprendre el necessari per optar a utilitzar aquesta solució, és a dir, ha de “estudiar, practicar o entrenar” allò que li permeti solucionar els seus problemes, ja sigui de manera directa o indirecta, i una vegada analitzat de manera objectiva que és allò que li pot permetre solucionar els seus problemes, és a dir, i posant un altre exemple, si tothom que s’està formant s’està formant en el mateix és evident que en breu haurà una sobreoferta d’aquest servei en concret i aquest algú probablement haurà perdut el temps.

 

G.C. - Mataró, 2012

 

Feu click aquí per tornar a la secció d'articles

COPP (Centre Orientador de Perfeccionament Permanent)

C/ El Rierot, 10 - 08301 Mataró - Telèfon de contacte: 651 03 42 63